ferròlisi f.

Procés edafogènic complex de destrucció de les argiles, amb alliberament i acumulació de sílice i d’aluminització dels minerals de l’argila en horitzons subsuperficials, per influència de condicions alternants d’oxidació i reducció del ferro en medi àcid, en sòls hidromorfs que s’inunden estacionalment per les pluges. En l’època humida, el Fe³⁺ passa a Fe²⁺, que pot ser translocat (desferrificació), amb la consegüent aparició de zones descolorides, sovint en forma de llengües. Quan arriba l’època seca i baixa el nivell de la capa freàtica, el Fe²⁺ restant passa a Fe³⁺ que, quan s’hidrolitza, es transforma en Fe(OH)₃ i genera H⁺ que acidifiquen el medi i desplacen cations dels setis d’intercanvi. Les argiles-H resultants són inestables i es destrueixen quan col·lapsa la xarxa cristal·lina que les conforma, de manera que s’allibera Al³⁺ i sílice. La repetició alternada de condicions reductores i oxidants fa que la degradació del sòl prossegueixi, amb la qual cosa l’estructura esdevé molt inestable i l’acidificació augmenta, alhora que disminueixen progressivament la capacitat d’intercanvi catiònic (CIC) i el percentatge de saturació de cations bàsics de la fracció argila.