ferruginització f.

Procés de formació de sòls que suposa una etapa de desenvolupament intermèdia entre la fersial·litització (característica dels GSR Luvisol i Alisol, o sòls fersial·lítics) i la ferral·litització (característica del GSR Ferralsol; o sòls ferral·lítics). Té lloc en regions de clima subtropical humit, sense una estació realment seca (clima més fresc que el clima mediterrani); i en les de clima tropical, amb una estació seca més o menys intensa (clima més càlid que el clima mediterrani i menys humit que el clima de la zona equatorial), amb precipitacions de l’ordre dels 1200 mm de mitjana anual.
Té lloc a materials originals molt diversos, principalment de roques àcides, en superfícies geomorfològiques antigues. Comporta una meteorització per hidròlisi d’intensitat intermèdia, entre les que caracteritzen la fersial·litització i la ferral·litització, després de la qual persisteixen alguns minerals primaris (ortosa, moscovita); la sílice s’ha perdut en part per rentatge i en part ha reaccionat amb Al per neoformar argiles 2:1, si bé predominen les de tipus 1:1 (caolinita) i alguns d’aquests sòls poden presentar un cert grau d’il·luviació d’argila. La capacitat d’intercanvi catiònic de l’argila es troba entre 24 cmol_c kg⁻¹ i 16 cmol_c kg⁻¹. La dessilificació no ha estat suficient perquè es formi gibbsita lliure. Els cations bàsics alliberats s’han perdut per rentatge amb diferents graus d’intensitat. El Fe alliberat forma òxids, que s’uneixen a les superfícies dels agregats, graves i sorres i els confereixen una coloració rogenca. Els sòls resultants s’inclouen en el GSR Acrisol i en els ordres Ultisol i Alfisol. Amb vista a la classificació, cal consultar la clau corresponent.