fersial·litització f.

Procés de formació de sòls que parteix de processos de meteorització per hidròlisi moderada, té lloc en zones de clima càlid i humit, amb una estació seca molt contrastada (ambient mediterrani), en medis ben drenats. Té lloc a materials originals diversos. Sobre roca calcària, perquè la fersial·litització pugui tenir lloc es requereix la descarbonatació prèvia del material originari, amb alliberament i acumulació relativa dels minerals d’argila continguts a la roca.
Després de la meteorització s’hereten molts dels minerals primaris del material originari. Hi ha una forta individualització dels òxids i hidròxids de ferro (en part en forma d’hematita de gra molt fi). Hi ha poques pèrdues de sílice, de manera que els minerals d’argila neoformats són preponderantment de tipus 2:1 i, en molta menor mesura, de tipus 1:1. La capacitat d’intercanvi catiònic de l’argila és superior a 24 cmol_ckg⁻¹ d’argila. Hi ha poques pèrdues de cations bàsics alliberats del material originari durant la meteorització, de manera que el complex de canvi es troba saturat o gairebé saturat per cations bàsics. Hi pot haver translocació d’argila amb formació d’un horitzó argílic (ST) o àrgic (WRB) i processos de rubefacció. Amb vista a la classificació, cal consultar la clau corresponent. És característic del GRS Cambisol (WRB), Luvisol (WRB) i Alisol (WRB) i de l’ordre alfisol (ST).