fertilitat potencial del sòl c. nom. f.

Aptitud d’un sòl per assegurar el creixement de les plantes i la producció de cultius. Determina el potencial productiu d’un sòl.
Ve determinada per múltiples factors: 1) característiques edàfiques: tipus de sòl, textura, estructura, porositat, contingut d’elements grossos, mineralogia d’argiles, valor del pH, presència d’horitzons d’acumulació o de discontinuïtats texturals en el perfil del sòl, problemes d’hidromorfisme, contingut de matèria orgànica, relació C/N, disponibilitat de nutrients; 2) subministrament d’aigua; 3) absència de factors limitants.
Al Sahel, els agricultors, de forma empírica, han identificat que la presència de certes plantes, per exemple, de Eragrostis tremula, indica que la fertilitat potencial del sòl és baixa i per millorar-la practiquen un guaret regenerador de llarga durada. En el cas de sòls que s’inunden temporalment, la presència de Ipomea eriocarpa indica una fertilitat potencial baixa.