fertilitzant nitrogenat c. nom. m.

Fertilitzant que transpota nitrogen (N).
Tradicionalment s’ha aplicat nitrogen als sòls agrícoles per mitjà de la femada. A partir del segle XV, l’augment de la cabanya de bestiar a Europa va permetre incrementar el rendiment dels cultius. Al segle XIX es van començar a utilitzar els fertilitzants nitrogenats naturals: 1) guano; 2) nitrat de Xile (nitrat de sodi, NaNO₃ ).
Les investigacions de Carl Spregel y de Justus von Liebig, van impulsar la fabricació de productes fertilitzants de síntesi, el que, juntament amb altres factors, ha permès augmentar de forma considerable el rendiment de les collites.
Els principals fertilitzants nitrogenats són: 1) amoni anhidre, NH₃; 2) urea; 3) nitrat d’amoni, NH₄NO₃; 4) solucions nitrogenades d’amoni anhidre, urea o nitrat d’amoni; 5) fosfats amoniacals; 6) sulfat d’amoni, (NH₄)₂SO₄; 7) nitrat de calci, Ca(NO₃)₂; 8) nitrat de potassi, KNO₃.
En la selecció del fertilitzant nitrogenat, entre altres aspectes, cal tenir en comte: 1) el valor de l’índex salí en sòls bàsics; i el seu potencial d’acidificació en sòl àcids; 2) el preu referit a la unitat de N. En sòls a inundar, és preferible utilitzar N-NH₄, ja que pot ser adsorbit pels minerals d’argila, el que evita pèrdues per percolació; amb la nitrificació passarà a N-NO₃ i serà absorbit per les plantes.