fertilitzant tecnològic c. nom. m.

Fertilitzant en la fabricació del qual s’han incorporat avenços tecnològics per tal que sigui més eficient en adaptar-se millor la disponibilitat del nutrient als requisits del cultiu; i perquè sigui més ecològic, quan s’eviten pèrdues per percolació o volatilització.
Les característiques específiques poden ser: 1) alliberament progressiu del nutrient en incorporar: a) additius inhibidors de la nitrificació; b) additiu NBPT (triamida N- (n-butil) thiofosfòrica) que es frena la hidròlisi de la urea; c) un recobriment dels grans del fertilitzant, que fa que disminueixi la solubilitat;
2) disminució de la volatilització;
3) estimulació fisiològica de la planta amb un fertilitzant que contingui nitrogen, sofre, micronutrients i filtrat d’algues.