fertirrigació f.

Pràctica de fertilització que consisteix en l’aplicació de materials fertilitzants solubles, que s’incorporen a l’aigua de reg, principalment en reg localitzat. S’utilitza en agricultura intensiva, generalment en el cas dels fertilitzants nitrogenats (dissolucions d’amoni anhidre, urea o nitrat d’amoni).
En aquells casos en els quals es regui amb aigües procedents d’assarbs, l’aigua pot contenir nutrients dissolts que tenen el seu origen en els camps dels quals procedeixi l’aigua, el que caldrà tenir en compte en el pla de fertilització, per tal d’evitar sobredosis, en especial de nitrogen.
Avantatges: 1) permet l’aplicació de nutrients, especialment nitrogen, en plena època de creixement de la planta; 2) estalvi de fertilitzants; 3) menys operacions de distribució i de mà d’obra; 4) amb el reg localitzat, menor consum d’aigua, ja que no s’humiteja tot el camp.
Inconvenients: 1) requereix d’una tecnologia avançada, que implica una inversió elevada i la necessitat de personal més qualificat per gestionar el sistema: dosis i dissolució dels fertilitzants, control per ordinador del reg localitzat, dosificadors de precisió, sistema de filtres i altres aspectes; 2) risc d’obstrucció dels goters degut a precipitacions.