fil·losilicats m. pl.

Subclasse dels silicats que es caracteritza per la disposició dels tetraedres de sílice, SiO₄⁴⁻, formant xarxes planes, perquè comparteixen els tres àtoms d’oxigen d’una cara del tetraedre amb altres tres tetraedres, formant anells hexagonals, la unitat estructural bàsica és Si₂O₅⁻². El quart vèrtex del tetraedre s’uneix amb una capa octaèdrica, que pot ser brucítica, Mg(OH)₃, o gibbsítica, Al(OH)₃, donant lloc a minerals T-O o 1:1; si la capa octaèdrica s’uneix per la base a una altra capa tetraèdrica, i els minerals resultants són de tipus T-O-T o 2:1. A la capa tetraèdrica i a la capa octaèdrica poden haver-hi substitucions isomòrfiques de Si⁴⁺ per Al³⁺ a la primera o de Al³⁺ per Fe²⁺ o Mg²⁺ en la segona, cosa que genera un dèficit de càrrega, que confereix càrrega elèctrica superficial negativa a la partícula, i amb això capacitat per intercanviar cations bàsics. Formen part d’aquesta subclasse les miques i els minerals d’argila.