fitodegradació f. |
| GESTIÓ I ÚS SOSTENIBLE DEL SÒL |
| PROPIETATS BIOQUÍMIQUES I BIOLÒGIQUES I ECOLOGIA DEL SÒL |
|
|
Tècnica de fitoremediació que consisteix en la degradació o inactivació de contaminants com a resultat directe del metabolisme vegetal pels enzims presents als teixits de les plantes.
Es pot utilitzar per degradar contaminants en cossos d’aigua. Per exemple, en aiguamolls que reben efluents d’aigües residuals s’utiliza la canya borda, Phragmites australis, que pot absorbir, translocar i degradar ibuprofè present a les aigües; mentre que el jonc, Scyrpus grossus, s’ha utilitzat per a la degradació de dièsel en aigües contaminades.
Les plantes transgèniques que expressen un gen bacterià d’una hidrolasa de fòsfor orgànic (OPH) poden secretar l’enzim al medi i proporcionar una nova estratègia de fitodegradació de compostos organofosforats utilitzats com plaguicides. |
|
|
|
|
| | en phytodegradation | | es fitodegradación | | fr phytodégradation | | gl fitodegradación | | pt fitodegradação |
|
 |