fitoestabilització f.

Tècnica de fitorremediació que utilitza espècies vegetals natives per immobilitzar contaminants in situ. Els contaminants són retinguts al sòl que envolta les arrels, evitant que puguin ser transportats fora del lloc per erosió o per escolament superficial.
La fitoestabilització es pot combinar amb l’aplicació d’esmenes orgàniques o inorgàniques que, en unir-se al contaminant, l’immobilitzen. A més, l’aplicació de determinades esmenes pot canviar les condicions fisicoquímiques del sòl i afavorir la precipitació/immobilització del contaminant (p. e., pH bàsics per a la immobilització d’elements catiònics, com ara plom, zinc, cadmi, coure o níquel i pH neutres o lleugerament àcids per a la immobilització d’arsènic.
Aquestes tècniques requereixen un seguiment periòdic per verificar que es mantenen les condicions de descontaminació.