fitoestimulació f.

Tècnica de fitoorremediació que consisteix en l’estimulació per part de les arrels de les plantes dels microorganismes autòctons presents a la rizosfera.
L’estimulació de l’activitat microbiana, per part de les plantes, s’aconsegueix gràcies als exsudats radiculars que contenen diversos compostos orgànics que poden servir com a fonts d’energia per als microorganismes. Aquests exsudats també poden actuar com a inductors de gens microbians involucrats en la degradació, o com a cometabòlits necessaris per tal que tingui lloc la degradació dels contaminants.
Es pot aplicar per eliminar contaminants orgànics, com ara plaguicides, hidrocarburs polinuclearomàtics (PAH) del sòl i sediments.
Pot involucrar plantes aquàtiques, que hostatgin poblacions actives de degradadors microbians, com per exemple, l’estimulació de la degradació de l’atrazina per hepàtiques.