fitoextracció f.

Tècnica de fitoremediació que es basa en l’absorció de metalls contaminants per les arrels de les plantes i la seva acumulació als teixits de tiges i fulles (plantes hiperacumuladores). Es pot aplicar tant en sòls com en aigües.
El contaminant ha de trobar-se en una forma biodisponible i, en el cas de les plantes es requereix que: 1) siguin tolerants a concentracions altes de metalls al sòl; 2) desplacin el contaminant a la part aèria; 3) tinguin un factor d’acumulació alt; 4) tinguin taxes de creixement i de producció de biomassa altes (de l’ordre de 3 Mg ha ^–1 i any ^{–1).
Pot estar orientada a: 1) eliminació de contaminants com ara plom, arsènic, crom, mercuri i radionúclids; o bé, 2) extracció i recuperació de metalls que tenen un valor econòmic, com ara níquel i coure.
Es poden utilitzar: 1) plantes herbàcies, que se seguen i porten a abocador, o s’incineren i es recuperen els metalls d’interès econòmic extrets (fitomineria), podent-se sembrar il·limitadament fins que s’aconsegueixi arribar a concentracions que no resultin tòxiques; o, 2) arbres que, si bé absorbeixen nivells més baixos de contaminants, la taxa de creixement i producció de biomassa són altes, la qual cosa els permet extreure una quantitat considerable de contaminants del sòl.
A Txernòbil (Ucraïna) es va utilitzar el gira-sol (Helianthus annuus L.) per eliminar contaminants radioactius d’aigües subterrànies.
Atès que les espècies espontànies tenen un potencial d’extracció baix, es pot millorar significativament mitjançant enginyeria genètica, modificant el genoma nuclear i citoplasmàtic.}