fitòlit m.

Biomineralització d’origen vegetal que resulta de l’activitat cel·lular metabòlica de les plantes, que resulta en l’adquisició de la morfologia característica de l’element anatòmic on precipita segons l’espècie vegetal de què es tracti.
Pot tenir una composició diversa segons l’espècie vegetal d’origen, poden ser de sílice amorfa hidratada, denominats silicofitòlits i de calci com oxalats (whewel·lita i weddel·lita) i/o carbonats de calci (calcita), anomenats calcifitòlits.
S’incorporen al sòl després de la mort de la planta i la descomposició de les restes que els contenen. Els silicofitòlits es poden utilitzar com a indicadors del tipus de vegetació preexistent pel fet que són altament resistents i hi ha registres de la seva presència i persistència des del Mesozoic, associats a copròlits de dinosaures. Els silicofitòlits recuperats de mostres de sòl són excel·lents indicadors de la presència de paleosols.
Si estan arqueològicament contextualitzats, permeten: 1) la identificació de la vegetació existent a la zona en el passat; 2) obtenir informació per a determinar patrons de subsistència, dieta, desenvolupament de tècniques agrícoles, ús de plantes, identificació i reconstrucció de la vegetació d’antics paisatges. P. e., una desforestació per a conrear blat de moro es pot identificar amb l’estudi dels fitòlits, que poden proporcionar evidències del canvi d’ús. Juguen un paper important en els cicles biogeoquímics de calci i silici en ambients continentals.