fitoremediació f.

Tècnica de bioremediació que consisteix a utilitzar plantes verdes (i els microorganismes associats a la rizosfera) per absorbir, acumular, metabolitzar, volatilitzar o estabilitzar contaminants orgànics i inorgànics de terra, d’efluents i d’aigües subterrànies, a formes menys tòxiques.
Inclou diverses tècniques: fitoestabilizació, fitoextracció (fitoacumulació), fitovolatizació, fitodegradació (fitotransformació), fitoestimulació (fitoimmobilització), rizofiltració, contenció hidràulica biològica, fitodesalinizació.
Avantatges: 1) és una tecnologia in situ, ni invasiva ni destructiva, que preserva la capa superior del sòl i el sòl protegit per una coberta vegetal; 2) és menys costosa que altres processos utilitzats tradicionalment; 3) fa possible la recuperació i reutilització de metalls valuosos (per empreses especialitzades en fitomineria).
Limitacions: 1) consumeix molt de temps; 2) depèn de l’eficiència de les plantes en el procés, 3) es limita a la superfície i profunditat ocupades per les arrels.
Per utilitzar-la de forma eficient es requereix: 1) comprendre els mecanismes fisiològics de les plantes per a l’absorció, translocació, emmagatzematge i desintoxicació, i les interaccions planta-microorganismes; 2) conèixer les propietats fisicoquímiques del sòl; 3) valorar el procés del material vegetal que ha retingut els contaminants; 4) estudiar la inversió i temps necessaris per assolir els objectius.
La biotecnologia ha obert grans possibilitats per obtenir plantes altament eficients en fitoremediació.