fitovolatilització f.

Tècnica de fitoremediació que consisteix a convertir els contaminants del sòl o de l’aigua a una forma volàtil i la seva consegüent alliberament a l’atmosfera per transpiració.
Els processos més estudiats són els que tenen lloc a les tiges i les fulles, però la fitovolatilització indirecta també té lloc quan els contaminants són volatilitzats a la zona de les arrels. Les salicàcies (pollancres i àlbers) són molt eficaces en l’eliminació de compostos orgànics volàtils a causa de les seves taxes de transpiració altes.