forma del límit entre horitzons c. nom. f.

Forma que presenta la línia de separació entre dos horitzons successius observada en el perfil d’un sòl. En realitat es tracta d’una superfície de separació.
Pot ser: 1) plana o regular, aproximadament paral·lela a la superfície del terreny; 2) ondulada, amb sinuositats més amples que profundes; 3) irregular, amb sinuositats més profundes que amples; 4) angulosa; 5) denticulada; 6) dendrítica; 7) en llengües, penetració de l’horitzó superior en el subjacent amb una amplitud superior a 5 mm i més profunda que ampla; 8) en digitacions, on l’amplitud de la penetració no arriba a ser una llengua; 9) lobulada; i 10) discontínua o interrompuda, horitzó desenvolupat en bossades o fissures separades.