formació superficial c. nom. f.

Materials poc o gens consolidats que recobreixen una roca in situ i que constitueixen un mantell gairebé continu que recobreix el conjunt de terres emergides, amb una geometria molt variable i potències que poden anar de centimètriques a assolir desenes de metres. Poden ser producte de la meteorització de les roques que hi havia al lloc (autòctons) o haver estat transportats i dipositats (al·lòctons). Poden haver patit processos de consolidació o haver permès la formació d’un sòl. En aquest últim cas, el relleu condiciona el desenvolupament del sòl i, al seu torn, l’existència d’un sòl determina la forma del relleu.