format ràster c. nom. m.

Estructura de dades espacials, generalment bidimensional, en la qual l’espai geogràfic es divideix en una xarxa o matriu regular de cel·les (píxels), cadascuna de les quals és independent de les del seu voltant, i hi ha un únic valor numèric de la variable o atribut geogràfic que representa. S’utilitza per representar fenòmens geogràfics continus o discrets en sistemes d’informació geogràfica i permet superposicions i anàlisi de les informacions.
La cel·la és l’element més simple de l’estructura ràster i té una significació territorial. La mida de cel·la depèn del nivell de detall que es desitgi registrar i defineix la resolució espacial, ja que és la mida mínima que és capaç de discriminar un sensor. Pot variar des de cel·les amb costats inferiors al mil·límetre (per exemple, en els sensors dels satèl·lits militars) fins a cel·les de grandària superior al quilòmetre (satèl·lits meteorològics).
La informació territorial que se sol representar com a objectes geogràfics en format ràster es refereix als fenòmens següents:
1) Fenòmens continus: imatges fotogràfiques digitals (fotografies aèries i imatges de satèl·lit); elevació, grau d’inclinació o percentatge de pendent del terreny, i propietats dels sòls, com ara el contingut de matèria orgànica, el percentatge de cada fracció textural, la profunditat o el contingut d’humitat, entre altres.
2) Fenòmens discrets: classes de sòls, classes d’ús del sòl i classes texturals, entre altres aspectes.