format vectorial c. nom. m.

Estructura de dades utilitzada per emmagatzemar dades geogràfiques en forma de punts, línies o polígons, que tracten de representar la geometria dels objectes per les seves característiques lineals. Un punt es representa per les seves coordenades (x, y), una línia per una sèrie de coordenades (amb un punt inicial i un altre final) i un polígon per les línies que componen el límit de l’àrea que tanquen.
L’emmagatzematge d’aquest tipus de dades en forma digital pot fer-se segons diferents tipus d’organització: 1) dades topològiques, que són les que registren de forma explícita relacions espacials entre objectes; 2) dades no topològiques, que no registren de forma explícita les relacions espacials entre objectes, i 3) base de dades georelacional, que registra de forma explícita relacions espacials entre objectes i totes les dades, tant la geometria com la descripció dels objectes, que s’emmagatzemen en forma de taules relacionals.
La informació territorial que se sol representar com a objecte geogràfic en format vectorial es pot anotar de les maneres següents: 1) en mode de punts (pous, punts de mostreig de sòls o altres variables), 2) en mode de línies (carreteres, xarxa de drenatge, línies elèctriques, corbes de nivell i límits administratius, entre d’altres) i 3) en mode de polígons (parcel·les cadastrals, parcel·les i usos agrícoles com el SIGPAC, mapes d’unitats cartogràfiques de mapes de sòls, termes municipals i infraestructures viàries, entre d’altres).