foscreta f.

Tipus de crosta endurida composta per fosfats, fosforita, que pot tenir una morfologia laminar o concrecionaria, cimentada per fosfomicrita (i altres ciments), i amb un gruix que pot arribar al metre.
El seu origen sedimentari en medi oceànic pot ser molt antic (Cambrià o Terciari), si bé pot formar-se en l’actualitat. Es deu a la precipitació d’apatita, catalitzada per microorganismes que descompondrien la matèria orgànica i donarien lloc als sediments rics en fosfats. A les foscretes laminars s’ha observat una associació entre el fosfat i la matèria orgànica, que pot haver actuat com a nucli per la deposició del fosfat en forma de revestiments, que també poden revestir hifes de fongs. Després d’haver estat diagenitzat el dipòsit, posteriorment meteoritzat (en condicions tropicals o subtropicals), erosionat i retreballat, els fosfats remobilitzats per aigües freàtiques s’haurien concentrat en precipitar i donarien lloc la formació d’una fosforita secundària, definitivament endurida, anomenada foscreta. S’explota per a l’obtenció de fosfats.