fotografia aèria c. nom. f.

Imatge del territori presa des d’una aeronau o dron. La utilització de fotografies aèries es va començar a generalitzar a Espanya a partir de 1956 amb els primers vols en blanc i negre, amb recobriment fotogràfic de tot el país, realitzat per les Forces Aèries dels Estats Units d’Amèrica (USAF); és conegut com el vol americà.
Les fotografies aèries es caracteritzen pels trets següents: 1) mostren diferències de reflectància a la superfície, que es tradueixen en diferències en els tons i escales de grisos en el fotograma (quan la reflectància és molt baixa, els tons són molt foscos, mentre que, si és molt alta, són molt clars, fins a arribar al blanc), i 2) no són planimètricament correctes, ja que l’escala no és constant en tot el fotograma, per la qual cosa cal restituir-lo si se’n vol elaborar un ortofotomapa.
Es poden prendre fotografies aèries verticals, que són aquelles en què l’eix òptic de la càmera és aproximadament vertical, i fotografies aèries obliqües.
Els serveis geogràfics oficials, amb una flota aèria pròpia o per mitjà de tercers, realitzen vols periòdicament per assegurar la renovació regular de la coberta fotogràfica del conjunt del territori nacional.