fotografia aèria vertical c. nom. f.

Fotografia aèria que té una perspectiva central, de manera que els objectes del terreny que es troben més a prop de la càmera apareixen més grans (p. ex., detalls al cim d’una muntanya, en oposició als que es troben en una vall), a causa que la càmera aèria veu el terreny des d’un únic punt. Per això, la imatge no conserva ni distàncies ni angles, per la qual cosa apareix distorsionada, amb els objectes desplaçats respecte a la seva posició real.
La imatge amb una perspectiva central es pot transformar en una ortofotografia amb una projecció ortogonal (imatge restituïda), utilitzant un equip de restitució.
Les fotografies aèries verticals, preses seqüencialment amb un percentatge important d’encavalcament, permeten obtenir una visió tridimensional del terreny amb l’ajut d’un estereoscopi i permeten la fotointerpretació de les geoformes, les cobertes vegetals, l’edafopaisatge o altres trets de la superfície del terreny.