fotografia estereoscòpica c. nom. f.

Fotografia aèria vertical (l’eix òptic de la càmera és aproximadament vertical), presa amb un solapament important entre les successives imatges, fet que permet obtenir una visió tridimensional del terreny amb ajuda d’un estereoscopi. És el tipus de fotografia que s’utilitza en fotointerpretació en cartografia de sòls, en geomorfologia i en fotogrametria.