fragipan m.

Horitzó mineral subsuperficial que té una densitat aparent elevada, més gran que el sòlum suprajacent; dur o molt dur i amb aparença d’estar cimentat quan està sec; capaç de resistir compressió, si bé cedeix sobtadament sota una pressió considerable; i quan està humit és fràgil i col·lapsa sota el seu propi pes. És pobre en matèria orgànica; pot presentar clapejat; la seva permeabilitat a l’aigua és de baixa a molt baixa; usualment té algunes esquerdes de forma poligonal en secció horitzontal amb parets emblanquinades; el seu pH és àcid.
L’explicació de la duresa dels fragipans és objecte de diverses teories: 1) disposició de les partícules fortament empaquetades; i 2) ciments inorgànics, com ara minerals d’argila i polímers de sílice o d’aluminosilicats. Per a la seva formació cal un mecanisme inicial de compactació, entre els quals s’han proposat: 1) l’acció del permafrost i la càrrega exercida per masses de gel glacial, que és el més probable en àrees fortament afectades en el passat per condicions glacials i periglacials; 2) el col·lapse de sediments saturats d’aigua sota el seu propi pes; 3) alternança de cicles d’humectació-dessecació.