gelifluxió f.

Procés de desplaçament superficial, lent, de material en un sòl congelat, en un vessant per efecte de la gravetat (solifluxió). Té lloc en zones periglacials en què el sòl es congela a l’hivern fins a un o dos metres; a la primavera, comença a desgelar-se des de la superfície, mentre que la part inferior continua congelada, de manera que no hi ha drenatge vertical possible. Amb el desglaç i l’arribada d’aigües de fusió de la neu, la part superior (capa activa) se satura d’aigua i es converteix en un fang en anar augmentant el contingut d’aigua, fins que se supera el límit de liquiditat, fet que fa possible que la massa superior es desprengui i llisqui pendent avall sobre la capa congelada subjacent, des d’uns decímetres a diversos metres cada any. Dona lloc a diverses formes superficials característiques de vessant.