Gelisol m.

Concepte i morfologia. Ordre de sòls de ST (2014) que agrupa sòls caracteritzats per temperatures del sòl molt fredes i una part permanentment congelada (permafrost) dins dels primers 200 cm del sòl.

Gènesi. Els processos de meteorització progressen molt lentament. Els cicles de congelació-descongelació de la capa activa donen lloc a processos criogènics que retarden el desenvolupament d’horitzons del sòl, amb formació d’horitzons irregulars i fragmentats, o acumulació de matèria orgànica sota de la capa activa, a sobre del permafrost. Si la crioturbació és menys intensa, pot arribar a formar-se un epipèdon òcric, mòl·lic, úmbric o hístic; i un endopèdon argílic, sàlic, gípsic o càlcic. Es formen a partir d’una àmplia gamma de materials originals que inclouen dipòsits de glaceres, col·luvions de muntanya i loess, però també es poden formar a partir de materials orgànics. L’ordre Gelisol és l’únic que inclou tant sòls orgànics com sòls minerals. La presència de permafrost suposa reptes importants per als projectes d’enginyeria. Des del punt de vista del canvi climàtic, la matèria orgànica acumulada a sobre del permafrost podria contribuir a l’escalfament global per producció de diòxid de carboni i metà, si el permafrost es descongelés.

Classificació. Amb vista a la classificació, cal consultar la clau. S’han establert tres subordres: Histel (dominats pels materials orgànics del sòl), Turbel (morfologia derivada de la crioturbació) i Orthel.