gleïtzació f.

Procés edafogènic que té lloc en condicions d’excés d’aigua, quan el sòl té una capa freàtica pròxima a la superfície, fet que provoca la formació d’una capa subsuperficial permanentment humida i condicions reductores. Els òxids de Fe i Mn es dissolen en reduir-se a Fe²⁺ i Mn²⁺ i presenta colors reductimòrfics. A sobre d’aquesta capa reduïda hi ha un horitzó de superfície temporalment ben airejat (zona d’oscil·lació de la capa freàtica), al qual hi incorporen el Fe²⁺ i Mn²⁺, que migren des de la capa reduïda a través dels porus fins, amb l’aigua d’ascens capil·lar a favor de gradient d’oxidació. El Fe i Mn s’oxiden i precipiten a l’horitzó airejat superior, i donen lloc a la formació de clapejats i concrecions i a colors oximòrfics. Aquest procés edafogènic es dona, entre altres sòls, al GSR Gleysol (WRB) i en sòls dels subordres Aqu- de ST.