Gleysol m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen propietats gleiques en tot el seu gruix i condicions reductores en algunes parts; ja sia en una capa de com a mínim 25 cm de gruix, el límit superior de la qual es troba dins dels primers 40 cm; o bé sota un horitzó mòl·lic o d’un horitzó úmbric de més de 40 cm de gruix i amb condicions reductores en algunes parts, cosa que els diferencia dels Chernozem, Kastanozem, Phaeozem o Umbrisol; ni tenen un horitzó antropogènic de gaire gruix, cosa que els diferencia de l’Antrosol Gleyic. Les principals característiques són: el predomini de colors grisos i grocs (colors reductimòrfics); poden tenir en la seva part superior una capa amb clapejat, que correspon a la zona de l’ascens capil·lar de l’aigua freàtica, colors oximòrfics. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Thionic, Folic, Histic, Mollic, Plintic, Espodic, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR. I que no presentin altres horitzons de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR, que es troben en la clau davant del GSR Gleysol.

Gènesi. Els gleisols són sòls afectats per aigua freàtica, subaquàtics i d’àrees de marees, saturats d’aigua durant un període de temps suficient per a crear condicions reductores en una capa a poca profunditat. Es formen a partir d’una gran varietat de materials originaris no consolidats, en posicions baixes del paisatge, en totes les latituds i climes.

Ús i maneig. L’obstacle principal per a la seva utilització és la necessitat d’instal·lar un sistema de drenatge per a baixar-ne el nivell freàtic. Aquests sòls drenats artificialment de manera adequada poden utilitzar-se per a cultius herbacis i horticultura. Quan no és possible baixar el nivell freàtic, es mantenen més bé amb pastures permanents o boscos pantanosos. Al tròpic i subtròpic s’usen per al cultiu d’arròs pluvial. El criteri d’hidromorfia inclou tots aquells sòls hidromorfs de forma natural i aquells que han estat drenats artificialment, però els drenats no es consideren gleisols, ja que no tenen condicions reductores.

Classificació. Constitueix un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: o bé 1) tenir una capa de com a mínim 25 cm de gruix, el límit superior de la qual es troba dins dels primers 40 cm i que té propietats gleiques en tot el seu gruix i condicions reductores en algun lloc de cada subhoritzó; o bé 2) un horitzó mòl·lic o úmbric de més de 40 cm de gruix que té condicions reductores en algunes parts de cada subhoritzó, dins dels 40 cm primers des de la superfície del sòl i, directament a sota, una capa amb un gruix de com a mínim 10 cm i el límit inferior de la qual es troba a 65 cm o més, que té propietats gleiques en tot el seu gruix i condicions reductores en algun lloc de cada subhoritzó. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen mitjançant qualificadors. La grafia recomanada per WRB és Gleysol.

     A ST s’inclouen a escala de subordre amb condicions àqüiques (Aquent, Aqualf, Aquept, etc.).