grau de finor d’una esmena calcària c. nom. m.

Granulometria d’una esmena calcària.
La superfície específica de les partícules d’una esmena augmenta en disminuir-ne la mida, de manera que l’eficiència granulomètrica serà més gran com més fines siguin les partícules, i més grans i més ràpids seran els efectes sobre els cultius. A mesura que el valor del pH augmenta, les partícules gruixudes restants es dissolen cada vegada més lentament i el seu efecte serà cada cop menor.
El Reglament (UE) 2019/1009 estableix que la granulometria mínima ha de complir que almenys un 70 % del contingut ha de poder travessar un tamís d’1 mm de malla.
Les partícules es classifiquen segons la seva reactivitat química: 1) les més grans de 2 mm, es consideren totalment inefectives; 2) entre 0,25 i 2 mm, es consideren amb un 50 % d’efectivitat relativa; 3) menors de 0,25 mm, es consideren amb una efectivitat relativa del 100 %, cosa que permet calcular l’eficiència relativa d’una esmena calcària. El cost d’una esmena augmenta amb el grau de finor de la mòlta.
A igual granulometria i dosi d’encalcinat, una aplicació fraccionada pot fer que l’encalcinat resulti insuficient per mantenir-ne l’efectivitat fins a aplicar la fracció següent.
Com més fina és una esmena, més gran és la seva actuació sobre la matèria orgànica, cosa que augmenta la seva capacitat per formar complexos amb l’alumini del sòl i afavoreix la formació de monòmers orgànics d’alumini, la qual cosa contribueix a disminuir la toxicitat de l’alumini al sòl.