En el comerç de fertilitzants, forma convencional d’expressar el contingut de nutrients d’un fertilitzant. Correspon a la quantitat de nutrients assimilables, que indica el contingut mínim garantit pel fabricant i que s’especifica en l’etiquetatge del producte i la resta de documentació com contingut declarat.
A l’etiqueta es codifica amb tres números, que corresponen al resultat de les anàlisis dels tres macronutrients primaris (nitrogen, fòsfor i potassi), expressats en percentatges: nitrogen, com a N; fòsfor, com a pentòxid de fòsfor (P2O52O), generalment en kg per cada 100 kg de fertilitzant.
Per exemple, un grau de: 15-30-15 indica un contingut de nitrogen total del 15 xpercentx; de fòsfor extraïble amb àcid cítric del 30 % de P2O5; i de potassi soluble en aigua del 15 % de K2O. És a dir, un sac de 50 kg de fertilitzant etiquetat: 15-30-15, conté 7,5 kg de N; 15 kg de P2O5; i 7,5 kg de K2O.
Aquesta manera d’expressar el grau fertilitzant com a òxids, en el cas del fòsfor i del potassi, resulta anacrònica, tot i que el seu ús està molt implantat en el comerç de fertilitzants. A les publicacions científiques, els continguts s’expressen en percentatges de N-P-K i els valors en òxids poden figurar entre parèntesis.
Les equivalències són:
P2O5 = P × 2,3;
K2O = K × 1,2;
CaO = Ca × 1,4;
MgO = Mg × 1,7.
A més a més dels macronutrients primaris, els fertilitzants poden contenir altres nutrients addicionals: sofre, ferro, bor, zinc i molibdè, que hauran de figurar igualment a l’etiqueta, expressats en la seva forma elemental, indicant la solubilitat. Si la proporció del nutrient és significativa, s’indica com un quart valor entre parèntesi a la fórmula; per exemple, si conté sofre: N-P2O5 – K2O – (S). A més a més, en un fertilitzant pot haver-hi impureses, el contingut de les quals no ha de resultar tòxic per als cultius o per a la salut de les persones. |