guix¹ m.

Mineral de la classe dels sulfats, sulfat de calci dihidratat, de fórmula química CaSO₄ · 2 H₂O. Cristalls tabulars o lenticulars amb forta curvatura de les cares i arestes, i macles freqüents; incolors, blancs o groguencs. Té una duresa de 2 en l’escala de Mohs, de manera que es pot ratllar amb l’ungla. És soluble en aigua, en aigua pura a 40 °C la seva solubilitat és aproximadament 2,0 g L⁻¹, mentre que en aigua que contingui 200 g de NaCl L^{−14 · 2 H₂O L−1, de manera que el comportament no serà el mateix si es dissol en aigua de pluja o en aigua d’una capa freàtica salina. És el component principal de la roca sedimentària evaporítica del mateix nom (guix roca); pot ser transportat en forma sòlida pel vent i arribar a formar dunes (White Sands, NMx). Es meteoritza ràpidament per dissolució en aigua en forma de Ca2+ i SO₄2−, cosa que dona lloc a aigües selenitoses. Té una gran mobilitat en els fluxos d’aigua i en l’aigua d’una capa freàtica. És freqüent trobar-lo en sòl de regions semiàrides i àrides com a constituent de l’horitzó By (endopèdon gípsic) i de l’horitzó Bym (endopèdon petrogípsic). Pot haver estat translocat de la part superior del sòl o haver estat aportat per una capa freàtica i, en assecar-se al sòl, el Ca2+ i SO₄2− dissolts precipiten en forma de guix que, en presència de components orgànics dissolts, adquireix un hàbit lenticular característic.}