6 de juliol de 2025
DICCIONARI MULTILINGÜE DE LA CIÈNCIA DEL SÒL
Cerca per:
Idioma:
Àrea:
 
Mot, fragment de mot o sintagma a cercar
cerca
Introducció Autories Arbre de camp Abreviacions Bibliografia Edició en línia Ajuda
1 de 1 (1 registres)
veureGypsisol
 CLASSIFICACIÓ, TAXONOMIA I CORRELACIÓ DE SÃ’LS
 ORIGEN DEL SÃ’L I ORGANITZACIONS EDÀFIQUES
 

cerca
Gypsisol m.
CLASSIFICACIÓ, TAXONOMIA I CORRELACIÓ DE SÒLS
ORIGEN DEL SÒL I ORGANITZACIONS EDÀFIQUES
Concepte i morfologia. Grup de sòls que es caracteritzen perquè tenen una acumulació substancial de guix secundari, no cimentada (horitzó gípsic) o cimentada (horitzó petrogípsic), el límit superior de la qual es troba dins dels primers 100 cm; i que no presenten en aquest gruix altres horitzons de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR que es troben a la clau davant del GSR Gypsisol, a no ser que sigui un horitzó àrgic sobre de l’horitzó gípsic sempre i que es trobi impregnat amb guix secundari o carbonat de calci secundari en tota el seu gruix. El color clar del sòl depèn de la quantitat de guix acumulat.

Gènesi. Es troben en zones de clima semiàrid i àrid, que es caracteritzen per un règim d’humitat del sòl que és no percolant. El guix es mobilitza en dissoldre’s com a Ca2+ i SO42−, o dins del sòl mateix, on pot ser translocat per l’aigua de percolació des d’un determinat horitzó, fins a la profunditat a la qual arribi el front d’humectació, on, quan s’asseca el sòl (se supera el producte de solubilitat del guix) precipita en forma de guix, CaSO4 · 2 H2O, i s’afegeix al material preexistent; o pot ser mobilitzat per l’aigua d’escolament superficial o per l’aigua freàtica, anant a precipitar en àrees planes o lleugerament ondulades, planes al·luvials, fons de vall i depressions. Les fonts de guix poden ser: roques sedimentàries, dipòsits eòlics i altres dipòsits no consolidats que continguin guix. Les acumulacions de guix presenten diverses morfologies: guix vermiforme; ciment geopetal (pendent) a la base d’elements grossos; en forma difuminada en la matriu del sòl; o en forma massiva, emmascarant en aquest cas el material preexistent.

Ús i maneig. La vegetació natural és escassa (plantes gipsòfiles) i pastures efímeres quan el percentatge de guix és inferior al 25 % i les precipitacions són suficients; si es disposa d’aigua de reg, es poden utilitzar en agricultura. Les aigües selenitoses (contenen guix dissolt) són corrosives per als formigons comuns, i s’ha de tenir en compte quan s’hagi de construir en aquests sòls.

Classificació. Constitueixen un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: tenir un horitzó gípsic o un horitzó petrogípsic; als que es poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors. Atès que l’horitzó gípsic pot estar present en sòls d’altres GSR, encara que no és obligatori, per a la seva classificació com a Gypsisol, un sòl no ha de tenir altres propietats o horitzons de diagnòstic que portin a la definició d’aquells GSR. La grafia recomanada per WRB és Gypsisol.

     A ST aquest tipus de sòls s’inclouen dins l’ordre Aridisol (subordre Gypsid) i en subgrups Gipsic d’altres ordres.
V. t.: endopèdon gípsic c. nom. m., endopèdon petrogípsic c. nom. m., acumulació de guix1 c. nom. f., vegetació gipsòfila c. nom. f., guix1 m., guix vermiforme c. nom. m.
en Gypsisol
es Gipsisol
fr Gypsisol
vuelve arriba