Gypsisol m. |
CLASSIFICACIÓ, TAXONOMIA I CORRELACIÓ DE SÒLS |
ORIGEN DEL SÒL I ORGANITZACIONS EDÀFIQUES |
|
|
Concepte i morfologia. Grup de sòls que es caracteritzen perquè tenen una acumulació substancial de guix secundari, no cimentada (horitzó gÃpsic) o cimentada (horitzó petrogÃpsic), el lÃmit superior de la qual es troba dins dels primers 100 cm; i que no presenten en aquest gruix altres horitzons de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR que es troben a la clau davant del GSR Gypsisol, a no ser que sigui un horitzó à rgic sobre de l’horitzó gÃpsic sempre i que es trobi impregnat amb guix secundari o carbonat de calci secundari en tota el seu gruix. El color clar del sòl depèn de la quantitat de guix acumulat.
Gènesi. Es troben en zones de clima semià rid i à rid, que es caracteritzen per un règim d’humitat del sòl que és no percolant. El guix es mobilitza en dissoldre’s com a Ca2+ i SO42−, o dins del sòl mateix, on pot ser translocat per l’aigua de percolació des d’un determinat horitzó, fins a la profunditat a la qual arribi el front d’humectació, on, quan s’asseca el sòl (se supera el producte de solubilitat del guix) precipita en forma de guix, CaSO4 · 2 H2O, i s’afegeix al material preexistent; o pot ser mobilitzat per l’aigua d’escolament superficial o per l’aigua freà tica, anant a precipitar en à rees planes o lleugerament ondulades, planes al·luvials, fons de vall i depressions. Les fonts de guix poden ser: roques sedimentà ries, dipòsits eòlics i altres dipòsits no consolidats que continguin guix. Les acumulacions de guix presenten diverses morfologies: guix vermiforme; ciment geopetal (pendent) a la base d’elements grossos; en forma difuminada en la matriu del sòl; o en forma massiva, emmascarant en aquest cas el material preexistent.
Ús i maneig. La vegetació natural és escassa (plantes gipsòfiles) i pastures efÃmeres quan el percentatge de guix és inferior al 25 % i les precipitacions són suficients; si es disposa d’aigua de reg, es poden utilitzar en agricultura. Les aigües selenitoses (contenen guix dissolt) són corrosives per als formigons comuns, i s’ha de tenir en compte quan s’hagi de construir en aquests sòls.
Classificació. Constitueixen un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: tenir un horitzó gÃpsic o un horitzó petrogÃpsic; als que es poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors. Atès que l’horitzó gÃpsic pot estar present en sòls d’altres GSR, encara que no és obligatori, per a la seva classificació com a Gypsisol, un sòl no ha de tenir altres propietats o horitzons de diagnòstic que portin a la definició d’aquells GSR. La grafia recomanada per WRB és Gypsisol.
A ST aquest tipus de sòls s’inclouen dins l’ordre Aridisol (subordre Gypsid) i en subgrups Gipsic d’altres ordres. |
|
|
|
|
| en Gypsisol | es Gipsisol | fr Gypsisol |
|
 |