hacienda f.

Finca agrícola de gran extensió que pertany a un únic propietari i és utilitzada exclusivament per ell.
A Mèxic, durant les etapes colonial i postcolonial, es va produir una proliferació d’haciendas, grans explotacions propietat dels criolls (descendents d’europeus). Aquesta situació s’havia fet insostenible quan va esclatar la Revolució Mexicana (1910), que va tenir un caràcter agrarista i procamperol. Amb la Revolució es va afavorir la propietat social de la terra a través de la formació d’ejidos i comunitats.