hamada f.

Tret fisiogràfic constituït per una superfície d’erosió en el desert, que es caracteritza perquè presenta una roca les superfícies de la qual és plana, està polida i nua, amb taques de reble i poca sorra. Es tracta d’una plataforma estructural amb una roca resistent en superfície que, en haver estat batuda per pluges torrencials i vent de sorra, ha perdut els elements fins per deflació. En el paviment de deflació hi ha fragments de roca que poden haver estat tallats i polits per vents molt abrasius, donant lloc a cantells polits (ventifactes), que poden aparèixer facetats amb arestes desgastades (einkanter), de vegades amb forma de piràmide (dreikanter). Les roques i els cantells poden estar ennegrits per una crosta de Fe/Mn/Si (vernís del desert). Hi pot haver sòls del GSR Lític Leptosol.