hematita f.

Mineral de la classe dels òxids, espècie que dona nom al grup. Ã’xid de ferro de fórmula química α-Fe₂O₃, que pot contenir titani i magnesi; és dimòrfic de la maghemita. Presenta lluentor metàl·lica o submetàl·lica (les varietats terroses no tenen brillantor); de color vermell intens i és responsable del color vermell de molts sòls (element cromògen). És un mineral litogènic i de neoformació al sòl a partir del Fe alliberat dels minerals primaris (biotita, amfíbols i piroxens). Es presenta associada als minerals de l’argila i és estable en un medi oxidant. La seva formació depèn de les condicions de medi (pH-Eh): 1) pH elevats i un alliberament ràpid de Fe al medi afavoreixen la formació d’hematita; 2) condicions de meteorització intensa de llarga durada fan que la goethita es pugui convertir via dissolució i reprecipitació en hematita; 3) valors neutres de pH i temperatures elevades afavoreixen que la ferrihidrita, que és metaestable, pugui transformar-se en hematita; 4) els climes càlids, amb alternances d’humectació dessecació, afavoreixen una cristal·lització ràpida que, en absència de matèria orgànica complexant i preferentment en condicions de pH bàsic, dona lloc a la formació d’hematita.