Histosol m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls orgànics formats de materials orgànics que s’acumulen en forma de torbera de capa freàtica (torbera minerotròfica); torbera pluvial (torbera ombrotròfica). Segons ST (2014), si està saturat d’aigua com a mínim 30 dies acumulats a l’any en un any normal, ha de tenir més d’un 18 % de carboni orgànic, si conté un 60 % o més d’argila; o més d’un 12 % de carboni orgànic, si no conté argila; i quantitats intermèdies de carboni orgànic, per a continguts intermedis en el contingut d’argila; o bé, si no està saturat d’aigua durant 30 dies acumulats, conté un 20 % o més de carboni orgànic. Segons WRB (2014) ha de contenir un 20 % o més de carboni orgànic a la terra fina. No presenta propietats àndiques a la part superior del sòl. A ST (2014) no tenen permafrost dins el primer metre.

Gènesi. Les torberes minerotròfiques (de capa freàtica) es formen en posicions de terreny en què s’acumula aigua prop o en la superfície del sòl durant una part important de l’estació de creixement de les plantes, en què la descomposició de la matèria orgànica es veu frenada fins a tal punt, que es poden arribar a acumular grans quantitats de matèria orgànica poc descomposta.

     Les torberes ombrotròfiques (pluvials) no tenen capa freàtica; són el resultat de l’aigua aportada directament per la pluja o, indirectament, per l’escorrentia, un drenatge impedit i les baixes temperatures.

     Això pot tenir lloc en qualsevol regió amb molleres, en què la descomposició de la matèria orgànica es vegi restringida. Si, per acumulació de matèria orgànica, la part superficial perd contacte amb l’aigua freàtica, pot créixer la molsa Sphagnum, que acumula aigua de pluges, i es formen Sphagnofibrists (ST) o bé Ombric Histosols (WRB). En sòls ben drenats i damunt d’una roca o material fragmentari també s’hi pot acumular matèria orgànica, i es formen Folists (ST) o Folic Histosols (WRB).

     Les terres baixes de la tundra i de la taigà, en què la producció i descomposició de la matèria orgànica i l’evaporació estan limitades per les baixes temperatures i l’excés d’aigua al sòl, aquestes zones són les de més extensió d’histosols (si bé des del 1997 es distribueixen a ST entre els Histosol i els Histel, terres de torberes). També es formen en planes costaneres de zones tropicals, alguns amb trets de sulfats àcids. A més, existeixen en planes amb boscos tropicals com a Sumatra i el Congo.

Ús i maneig. La hidrologia és molt important en la formació i morfologia d’un histosol i en la seva perdurabilitat. Els histosols constitueixen ecosistemes a protegir i conservar per les funcions ambientals que exerceixen. La majoria es troben en zones de tundra i en zones forestals; alguns, després d’haver estat drenats, s’utilitzen per a l’agricultura i horticultura; i, en algunes regions, s’exploten com a combustible domèstic i per a la generació d’electricitat.

Classificació.
1) Constitueix un GSR a WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són tenir material orgànic: a) que comença a la superfície del sòl i que té un gruix de com a mínim 10 cm i està directament sobre gel, una roca contínua, material tècnic dur o fragments gruixuts els intersticis dels quals estan farcits amb material orgànic; o b) el límit superior es troba dins dels primers 40 cm i, dins dels primers 100 cm, té un gruix combinat, o bé de com a mínim 60 cm, si un 75 % o més són fibres de Sphagnum; o bé de com a mínim 40 cm en altres materials; se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors.
2) Constitueix un ordre de ST (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de ST. Les principals característiques són: a) no tenir propietats àndiques en un determinat gruix; b) tenir materials orgànics que: o bé tenen sota tefres, cendres volcàniques, materials fragmentales de cert gruix o omplen els seus intersticis; o bé compleixen altres requeriments de gruix; o bé estan saturats d’aigua durant 30 dies o més a l’any, en anys normals, i el seu límit superior dins dels primers 40 cm i el seu gruix és: o bé de 60 cm o més, si un 75 % (en volum) o més són fibres de Sphagnum o la seva densitat aparent en humit és de menys de 0,1 g cm⁻³; o bé de 40 cm o més, si consisteixen en materials sàprics, hèmics o fíbrics, amb menys del 75 % (en volum) de fibres de Sphagnum i una densitat aparent en humit igual o de més de 0,1 g cm⁻³. L’ordre està integrat per cinc subordres: Folist (no estan saturats amb aigua 30 dies acumulats a l’any en anys normals); Wassist (inundats durant més de 21 hores cada dia de cada any); Fibrist (amb predomini de materials fíbrics); Saprist (amb predomini de materials sàprics); i Hemist (amb materials hèmics, materials orgànics moderadament descompostos).