horitzó A c. nom. m.

Horitzó que conté una barreja de material mineral (que predomina) i de material orgànic i que s’ha format en superfície, sota d’un horitzó O, si existeix; o directament a la part superior del sòl. Ha desaparegut tota o gairebé tota l’estructura del material original. La matèria orgànica pot procedir d’un horitzó O, si existeix; o bé de restes vegetals (arrels fines i similars) i també d’altres organismes, com ara insectes, cucs, bacteris, fongs i dejeccions de fauna. Habitualment, la matèria orgànica, malgrat el seu baix contingut, li confereix una coloració més fosca respecte a l’horitzó subjacent.
La matèria orgànica pot presentar diversos graus de descomposició, humificació i d’unió amb els components minerals. En sòls conreats, les propietats d’un horitzó A deriven de les pràctiques de conreu, del pasturatge o d’alteracions similars i es designa com a Ap. Els dipòsits al·luvials o eòlics recents que conserven l’estratificació fina no es consideren un horitzó A, llevat que estiguin conreats, en aquest cas es denomina horitzó Ap.
per a designar la seqüència d’horitzons en el perfil d’un sòl s’utilitzen números (A₁ (o A1), A₂ (o A2), A₃ (o A3), etc.); i lletres com a sufixos que informen del procés edafogènic predominant (Ah, Aa, Aal, etc.); o si l’horitzó està enterrat, Ab.