horitzó antràqüic c. nom. m.

A WRB (2016), horitzó de diagnòstic antroedafogènic, que inclou una capa fangosa i la sola d’arada subjacent, ambdues amb una matriu reduïda i els canals d’arrels oxidats.
S’ha format a la part superior d’un sòl que està inundat durant una part de l’any (p. e., sòls d’arrossar) per la qual cosa es caracteritza perquè presenta evidències de reducció i oxidació.
Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau. Les principals característiques són: té una capa fangosa a sota de la qual hi ha una sola d’arada d’estructura laminar o massissa, molt compacta i que, respecte a la capa fangosa, té una densitat aparent de com a mínim un 20 % superior i una porositat entre un 10 i un 30 % menor; i una permeabilitat més baixa. La matriu està reduïda i presenta taques d’oxidació marró-vermelloses, groguenques o brunes a les esquerdes i als canals d’arrel atès que és per on entra l’aire (oxigen) quan baixa el nivell de l’aigua. La grafia recomanada per WRB és Anthraquic.