horitzó antropogènic c. nom. m.

Horitzó de superfície o subsuperficial que és el resultat d’activitats humanes continuades al llarg de molts anys, que l’han modificat de diverses maneres segons les pràctiques de maneig realitzades.
WRB (2016) defineix els horitzons antropogènics següents: horitzó hòrtic, afectat per labors profundes, fertilització, aplicació de residus i aporti d’artefactes; horitzó irràgric, afectat per regs amb aigües riques en càrrega sòlida; horitzó plàgic, afectat per aportacions de materials terrosos, fems i artefactes; horitzó tèrric, afectat per aportacions de fem terrós i fangs; horitzó antràqüic i horitzó hidràgric, afectats per cultiu amb el sòl inundat; horitzó prètic, afectat per aportacions de carbó vegetal, residus de vegetals i artefactes. Els límits de la superfície que ocupen acostumen a correspondre a divisions agrícoles o d’altres actuacions. Es presenten en superfícies de poca extensió en moltes parts del món que hagin estat objecte de conreu des de fa molts anys.