horitzó àrgic c. nom. m.

A WRB (2016), horitzó de diagnòstic mineral, subsuperficial, que es caracteritza perquè presenta un contingut d’argila més gran que l’horitzó suprajacent i/o la presència d’argila il·luvial. Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. La diferència amb un endopèdon argílic rau en els criteris requerits i perquè WRB considera altres processos, a més de la il·luviació, com a responsables de la formació d’aquest horitzó.
Els processos que poden haver originat la diferenciació textural són: la meteorització del material originari; el transport vertical de fraccions fines per la fauna; la pèrdua d’argila per un procés d’empobriment que hagi tingut lloc a la part superior del sòl; el conreu de regadiu que pot provocar l’arrossegament de partícules fines de la part superior del sòl; la pèrdua d’argila de l’horitzó superior en camps d’arròs; la meteorització i destrucció dels minerals d’argila a l’horitzó superior; i el moviment vertical descendent de material del sòl per les esquerdes. Els sòls caracteritzats per la presència d’un horitzó àrgic segueixen l’ordre següent: Acrisol, Lixisol, Alisol, Luvisol en què el límit superior de l’horitzó àrgic ha de trobar-se dins dels primers 100 cm (WRB, 2016).