horitzó Bg c. nom. m.

Horitzó genètic mineral, subsuperficial, format en condicions d’excés d’aigua i que es caracteritza per:
1) a ST (2014), el ferro ha estat reduït i remogut durant la formació del sòl; o bé la saturació d’aigua estancada ho ha preservat en estat Fe²⁺. El croma Munsell és igual o inferior a 2 (per decoloració o perquè el ferro es troba en forma Fe²⁺) i presenta concentracions redox. No es tracta d’un color litogènic ni un horitzó E;
2) a FAO-WRB (2016) s’utilitza per a designar un horitzó B amb condicions estàgniques; i un model de clapejat que reflecteix condicions d’alternança entre oxidació i reducció de sesquiòxids de Fe i Mn causats per inundació o saturació estacional per aigua superficial. Si hi ha agregats, el seu interior mostra colors d’oxidació i les seves parts superficials colors de reducció;
3) a Canada DA (1998), el sufix g s’aplica a horitzons A, B, C amb excés d’aigua, caracteritzats per colors grisos, o clapejat prominent o totes dues coses, que indiquen processos de reducció intensa permanent o no permanent. S’aplica a Ag, Btg, Bg i Cg.