horitzó Bs c. nom. m.

Horitzó genètic mineral (WRB i ST) format a l’interior del sòl que es caracteritza per acumulació il·luvial de complexos de matèria orgànica-sesquiòxids dispersables i amorfs, amb lluïssor i croma en humit de més de 3. S’utilitza amb el sufix h, si ambdós components són significatius i la lluïssor i el croma són iguals o menors de 3.