horitzó Bw c. nom. m.

Horitzó genètic mineral format a l’interior del sòl (WRB i ST), que es caracteritza perquè presenta un grau de meteorització de la roca o material originari significatiu, un predomini d’estructura edàfica en més del 50 % del volum; o una coloració particular a causa de la segregació d’òxids de ferro que tenyeixen el material, cosa que el diferencia del material originari. S’anomena horitzó B d’alteració o B estructural i es troba entre un horitzó A i un horitzó C. No s’utilitza per a indicar un horitzó de transició. Si compleix els requeriments de classificació, correspon a un . Aquesta denominació s’utilitza a ST i WRB, si bé, com que no hi ha acords internacionals sobre les regles de nomenclatura per a designar horitzons; correspon a un horitzó Bm de Canada DA (1998); en altres nomenclatures a un horitzó B2 o un horitzó (B); i a un horitzó S (RPF 2008).