horitzó C c. nom. m.

Horitzó genètic o capa del sòl constituït per material comparativament poc transformat per processos edafogènics (expecto meteorització i hidromorfisme). Al camp, si està humit, pot ser cavat; en sec, un fragment submergit en aigua durant 24 h es disgrega. Pot tractar-se del material a partir del qual s’han format els horitzons suprajacents i, si no és així, és que hi ha una discontinuïtat litològica, i es denomina horitzó 2C, per exemple una capa de grava subjacent. Una capa amb acumulacions de sílice, carbonat de calci, guix o sals més solubles, fins i tot si estan cimentades, es descriuen com C, si es considera que no han estat formades per processos edafogènics, en cas contrari es descriuen com un horitzó B d’acumulació.