horitzó càlcic c. nom. m.

Horitzó de diagnòstic subsuperficial mineral, que presenta una acumulació no cimentada de carbonat de calci secundari (i de vegades carbonat de magnesi). És freqüent en sòls de climes semiàrids i àrids.
És de color blaquinós. El CaCO₃ es pot haver acumulat en forma de concentracions discretes (oòlits, pisòlits, nòduls durs); o bé en forma difusa impregnant la matriu del sòl, el contingut de carbonat de calci pot ser tan elevat que pot haver fet desaparèixer l’aspecte del material d’acollida. Al camp, s’identifica per la reacció amb HCI m, amb què fa efervescència. En sec, pot arribar a ser extremament dur, si bé una mostra submergida en aigua durant unes hores es disgrega. Correspon a un horitzó Bk. Si només hi ha pseudomicelis no es considera suficient com a criteri de diagnòstic per a horitzó càlcic, atès que es dissol si s’hi torna a afegir aigua.
Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Les característiques principals són: 1) té un contingut de carbonat de calci equivalent de com a mínim un 15 %; 2) o bé té un 5 % (en volum) de carbonats secundaris; o bé té un contingut de carbonat de calci equivalent que és superior en un 5 % (absolut) al contingut en una capa subjacent; 3) té un gruix de com a mínim 15 cm; 4) no forma part d’un horitzó petrocàlcic, conceptualment equivalent a l’horitzó càlcic, si bé els requeriments no coincideixen amb els de WRB.