horitzó del sòl c. nom. m.

Capa que forma un sòl, constituïda per material mineral o material orgànic o una barreja d’ambdós, amb diversos graus d’unió, els límits són horitzontals o subhoritzontals, presenta continuïtat lateral i és el resultat de processos edafogènics (horitzonació). Les seves propietats i característiques, macroscòpicament considerades, són homogènies i difereixen de les dels horitzons o capes amb les quals es troba en contacte. Constitueix la unitat d’estudi, mostreig i anàlisi del pedió, ja que aquest es descriu horitzó a horitzó.
En un escandall s’observa que la disposició d’un horitzó és paral·lela a la superfície del terreny, amb límits horitzontals o subhoritzontals, excepte en sòls de vessant, en els que segueixen la inclinació del terreny.
Els horitzons que integren un sòl estan relacionats entre ells pels processos de formació del sòl, de manera que no es tracta d’una superposició de capes, com passa en un dipòsit o roca sedimentària.
d’un horitzó es descriu: el límit entre horitzons; la forma i amplitud del límit; la profunditat a la qual es troba el límit; el gruix i les característiques de l’horitzó. Se’n distingeixen els horitzons genètics i els horitzons de diagnòstic.