horitzó dúric c. nom. m.

A WRB (2014), horitzó de diagnòstic mineral subsuperficial, que presenta nòduls o concrecions feblement cimentats o endurits per sílice secundària (SiO₂), generalment òpal o de formes microcristal·lines de sílice (durinodes), amb agents cimentants auxiliars o sense (p. e., CaCO₃) que revesteixen els durinodes.
Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Les característiques principals són: 1) com a mínim, un 10 % (en volum) o més de durinodes feblement cimentats o endurits o fragments d’horitzó petrodúric i que, assecats a l’aire, menys d’un 50 % (en volum) es disgreguen (assaig de cimentació per sílice) i són ferms o molt ferms en humit; i tenen un diàmetre de com a mínim 1 cm, i 2) té un gruix de, com a mínim, 10 cm.
A ST (2014) es defineix duripan, amb uns requeriments diferents.