horitzó E c. nom. m.

Horitzó genètic mineral, eluvial, subsuperficial, que és el resultat d’un procés d’eluviació. Es caracteritza per una coloració blanquinosa, deguda a la sorra i llim residuals i sense revestiments, després de la pèrdua de components cromògens (minerals d’argila, òxids de ferro) i matèria orgànica. Es troba sota d’un horitzó O o d’un horitzó A. La utilització d’aquesta denominació s’ha generalitzat (WRB i ST); anteriorment es designava com A₂.