horitzó espòdic c. nom. m.

A WRB (2016), horitzó de diagnòstic mineral, subsuperficial, format per translocació de substàncies orgàniques al sòl, sovint juntament amb complexos organominerals de Al i Fe i la seva acumulació posterior en profunditat.
El Al i el Fe procedeixen de la meteorització dels silicats i la matèria orgànica que forma part dels complexos està constituïda, principalment, per compostos de baix pes molecular. Els materials il·luvials que el componen es caracteritzen per una càrrega depenent del pH (càrrega variable) elevada; una superfície específica relativament gran i una capacitat de retenció d’aigua elevada.
Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Les característiques principals són: 1) pH (1:1 a l’aigua) inferior a 5,9 en un 85 % o més de l’horitzó; 2) en un 85 % o més del seu primer centímetre: o bé, un 0,5 % o més de carboni orgànic del sòl; o bé, una densitat òptica de l’extracte d’oxalat igual o de més de 0,25; i 3) amb material àlbic o sense a sobre i que compleix determinats requeriments del color; o està cimentat per matèria orgànica i Al, amb Fe o sense; o presenta grans de sorra amb revestiments esquerdats; o compleix els requeriments respecte al Fe_ox i Al_ox; entre altres requeriments.
A ST (2014) s’ha definit endopèdon espòdic, conceptualment equivalent, si bé els requeriments no coincideixen amb els de l’horitzó espòdic de WRB (2016).