horitzó fràgic c. nom. m.

A WRB (2016), horitzó de diagnòstic mineral subsuperficial, no cimentat; amb una densitat aparent i consistència altes; és ferm i fràgil en humit i dur o molt dur quan està sec, tot i que en submergir-ne un fragment sec a l’aire en aigua es disgrega; presenta plans de fractura emblanquits que separen unitats prismàtiques grosses i l’estructura secundària és laminar. El model d’estructura i porositat condicionen el pas de les arrels i el moviment de l’aigua de percolació, que només progressen a favor de les esquerdes verticals i cares dels agregats. Exclou les soles d’arada i altres capes compactades mecànicament.
Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Les característiques principals són: 1) unitats estructurals que impedeixen la penetració de les arrels (excepte per esquerdes verticals separades més de 10 cm); 2) mostra evidències d’alteració edàfica (per diferències de color o en el contingut d’argila en la capa subjacent, o bé, per un 50 % del volum que està format per agregats i ha de complir requeriments de color); 3) conté menys d’un 0,5 % de carboni orgànic; 4) un 50 % o més del volum de terrossos secs a l’aire es disgrega si se submergeix a l’aigua; 5) o se cimenta quan se sotmet a humectacions i assecats repetits; 6) a capacitat de camp té una resistència a la penetració de com a mínim 4 MPa en un 90 % o més del volum; 7) no fa efervescència amb HCl 1 m; i 8) té un gruix de com a mínim 15 cm.